El mural representa una escena on es barregen fantasia i realitat, inspirada en la figura de les dones d’aigua de la mitologia catalana. Aquestes criatures llegendàries habiten fonts, rius, estanys i altres espais relacionats amb l’aigua, i formen part de l’imaginari popular català com a éssers associats a la natura i a la regeneració de la vida. El mite diu que només surten de nit; d’aquí la representació en què els cabells del personatge es converteixen en una nit estrellada, que emfatitza la seva condició d’ésser màgic.

La proposta estableix un vincle directe amb l’entorn del riu Besòs i el procés de recuperació mediambiental que ha experimentat en les últimes dècades. On abans predominava un paisatge greument degradat, avui hi trobem un ecosistema viu que ha facilitat el retorn de nombroses espècies de flora i fauna. A partir d’aquesta realitat, la dona d’aigua s’interpreta com una al·legoria de la capacitat de regeneració de la natura i del seu poder transformador.

El mural representa aquest ésser mitològic en diàleg amb alguns dels ocells que habiten el riu Besòs, i estableix una connexió entre el patrimoni natural i el cultural. L’obra convida a redescobrir el territori a través d’una mirada poètica i simbòlica, i posa en relleu la importància dels ecosistemes fluvials i la necessitat de preservar els espais naturals que conviuen amb l’entorn urbà.

Tècnica

Pintura plàstica i esprai