L’artista barceloní, Camil Escruela, va entrar en contacte amb el grafiti en 2004 i darrere d’una compulsiva activitat als carrers i les cotxeres, va anar en 2011 en què va descobrir la seva veritable vocació artística, la pintura de cavallet. Actualment, experimenta amb altres formats com la il·lustració digital, o la producció de les seves pròpies figures tridimensionals, 3D.

En el llenguatge figuratiu de Camil s’aprecia un component lúdic, que d’una banda, deriva de la irreverència del grafiti i d’un altre, del seu procés creatiu, ja que improvisa mentre dibuixa, deixa fluir la seva imaginació conjuntament amb el seu enteniment, de manera natural, a través de l’impuls de joc, sense necessitat de la iniciativa, jugant amb l’obra, el material, els colors i els personatges. El seu estil es caracteritza pel seu dibuix alegre, dinàmic i imperfecte, el qual apunta cap a l’experimentació partint de clares referències estètiques de l’art naïf, l’art brut, el pop art, el còmic i la il·lustració. Reivindica la personalitat d’una Barcelona contemporània que va des de l’època preolímpica, fins a l’explosió del grafiti i l’art urbà. S’ha interessat i influenciat especialment per grans artistes com Javier Mariscal, Pablo Picasso, la il·lustradora Pilarín Bayés i de l’artista urbà Nami “La Mà”.

Tendeix a plasmar escenes entorn del món del grafiti de Barcelona, les actuacions dels grafiters en espais públics o bé en interiors, amb una finalitat artística, documentària, arxivística i reivindicativa de la pràctica en si mateixa.

De la mateixa forma, és conegut en el món de l’art per les seves narratives divertides, les natures mortes coetànies a l’artista i les composicions abarrotades d’informació, amb un polifacètic univers que fa al·lusió a codis i símbols de la cultura més
underground en totes les seves manifestacions; com pot ser el grafiti, l’art, la música, la moda, la tecnologia, qüestions socials, comprovació del constant interès de Camil per l’actualitat i les tendències.

Algunes de les exposicions individuals de l’artista són “Milenial” (2016), “Team” (2019) en la fundació Contorn Urbà, “The Esprai Game” (2022-2023) en Montana Gallery i “Esprai Club” (2023) en la galeria Artquemy. Quant a col·lectives, a participat en “Exposició Wallspot” (2018), en Montana Gallery, o en la Galeria
Contrast “Trajectòria” (2017), en la col·lectiva “B-Local” (2021) de B-Murals, “PLAYGROUND” (2022) comissariada per Miriam Díaz amb B-Murals, i “Fresc, fresc!” (2022) en Adda Gallery, Eivissa. Simultàniament, l’artista ha participat amb algunes de les seves obres en exposicions a l’estranger, com per exemple la mostra col·lectiva de l’any 2020, coneguda com “Stacks Issue 3” , en la galeria OIL by Bijutsutecho, Tòquio, el Japó. Una altra exposició en la qual va col·laborar va ser “When Art meets Football” en 2019, organitzada per la galeria PlayItArt, en RSCA Stadium, Bèlgica. L’any 2021, PlayItArt va participar amb obra de l’artista en “Affordable Art Fair Brussels”.