L’obra, realitzada a l’entorn del riu Besòs, combina el llenguatge experimental característic de Fasim en la pintura mural, marcat pel collage, l’atzar compositiu i una forta càrrega poètica, amb una crida directa a la reflexió sobre els conflictes bèl·lics contemporanis i la necessitat de construir espais de diàleg i convivència. Amb aquest projecte, Germán Bel reafirma, a més, el seu vincle amb Barcelona i amb l’espai públic entès com a lloc d’expressió artística, memòria col·lectiva i transformació social.

El mural suposa la continuació d’una línia d’investigació iniciada per l’artista el 2018 durant el festival Urban Skills d’Alcoi, on va presentar un arriscat experiment mural que va sorprendre pel seu plantejament poc convencional. La proposta traslladava al gran format un procés proper al collage i al dibuix automàtic desenvolupat per les avantguardes històriques del segle XX, especialment el surrealisme impulsat per André Breton, les experiències automatistes de Paul-Émile Borduas i l’esperit experimental del moviment Dadà.

A través d’aquest mètode, Fasim introduïa en la pintura mural un sistema de composició espontani, intuïtiu i fragmentari, traslladant a l’espai urbà recursos tradicionalment vinculats a la pintura de taller i a l’exploració psíquica de l’automatisme.

La inspiració per a aquesta sèrie va sorgir arran d’un viatge a París i d’una visita al Museu del Louvre, on l’artista va poder estudiar de prop diverses peces de ceràmica i cràteres pertanyents al Departament d’Antiguitats Gregues, Etrusques i Romanes. L’impacte visual d’aquelles formes, símbols i narratives fragmentades va acabar convertint-se en el detonant conceptual d’una nova etapa artística que més tard cristal·litzaria en aquesta sèrie mural.

L’obra construeix una mena de mitologia visual contemporània del conflicte, on conviuen iconografia clàssica, imaginari bèl·lic, cossos fragmentats, serps, figures híbrides i un bestiari simbòlic inspirat tant en el tatuatge tradicional com en la il·lustració popular. La composició adopta una estructura propera al fris narratiu o cerimonial, establint connexions visuals amb la ceràmica àtica grega, els frescos antics i determinats llenguatges ornamentals reinterpretats des de la pintura mural contemporània.

El llenguatge visual treballa, a més, amb imatges profundament integrades en l’imaginari col·lectiu de la nostra societat: tancs procedents de dibuixos infantils per acolorir, referències al còmic i a la cultura popular contemporània, així com símbols de poder i agressivitat representats mitjançant tigres, rèptils i figures mitològiques. Aquestes imatges, aparentment aïllades i desproveïdes d’una intenció crítica explícita, adquireixen un nou significat en relacionar-se entre si dins la composició, generant un discurs narratiu obert sobre la violència, el poder, la memòria cultural i els conflictes contemporanis.

Lluny de plantejar una narrativa literal o pamfletària, el mural proposa una lectura ambigua i poètica en què la guerra apareix com una pulsió històrica recurrent, travessada per referències mitològiques, arqueològiques i contemporànies. Des del Mediterrani, bressol d’algunes de les primeres representacions bèl·liques de l’antiguitat, fins als conflictes actuals marcats per interessos geopolítics i econòmics, l’obra estableix un diàleg simbòlic entre passat i present. Algunes referències visuals procedents de l’univers del còmic i de la cultura popular nord-americana apareixen integrades subtilment dins d’aquesta narrativa híbrida, reforçant la idea d’un imaginari global travessat per l’espectacularització contemporània del conflicte.

Tècnica

Aerosol